El ressorgir dels blanquers a la ciutat

El barri del Rec alberga la quasi totalitat de un total de 33 fàbriques adoberes que, enmig de la decadència estètica del barri, viuen el ressorgir del sector, creixen any rere any i exporten els seus productes als nous mercats de luxe emergent. Des dels aparadors de les botigues més selectes de París fins als braços de la classe emergent en països asiàtics, la pell d’Igualada és un referent i no només és un fet simbòlic sinó que els números així ho demostren.
Un total de 33 fàbriques escampades en els quasi 2 km. de llargada que té e barri del Rec lluiten cada dia per oferir un producte d’alt valor afegit, diferenciat, especialitzat i exportar-lo arreu del món. D’aquesta manera, després que el sector passés els seus moments més baixos l’any 2009, en un parell d’anys ha aconseguit remuntar i recuperar els volums de producció d’abans de l’inici de la crisi global.

Així ho demostra, segons explica Miquel Vila, gerent de la Depuradora, la quantitat d’aigua residual industrial que arriba a la instal·lació: ‘És una dada que ens ajuda a valorar la quantitat de producció que fem’. D’aquesta manera, de l’any 2007 (un any després de la posada en marxa de la depuradora) van arribar un total de 487.000 m3, l’any 2009 va baixar fins a 397.000 m3 però el 2010 va tornar a remuntar fins a 483.000 m3 –el nivell del 2007- i es preveu que enguany s’aconsegueixi igualar aquesta xifra.

El canvi per sobreviure
Actualment a Igualada hi queden 33 empreses dedicades a l’adoberia, i hi treballen un total de 800 persones. Unes xifres que, tot i que pugin semblar poc voluminoses, converteixen la ciutat en el clúster del sector pell més important del país i el que més be ha sobreviscut a la decadència del sector.
D’aquesta manera, i tenint en compte que a tot l’Estat espanyol hi ha un total de 115 empreses adoberes, a la capital de l’Anoia s’hi concentren un 28% de tota la indústria del sector i un 30% del total de treballadors.
Segons explica Xavier Badia, president del Gremi de blanquers d’Igualada, a la ciutat el canvi generacional a les fàbriques ja s’ha fet, i el canvi de mentalitat ha permès sobreviure, i créixer les empreses que avui dia encara produeixen a la ciutat: Fa 50 anys el 80% de la producció a Igualada era de sola de cuir, ara, la producció de sola no arriba al 10%. Aquest canvi es deu a la recerca per fer un producte de més valor afegit i més especialitzat: ‘Als anys 80, les empreses adoberes italianes van venir aquí a vendre i, mentre al seu país mantenien els preus, aquí els van rebentar, això ens va perjudicar moltíssim i vam haver de adaptar-nos’

El luxe, la clau
La competència ha demostrat acabar sent beneficiosa pel gremi igualadí que, avui, gràcies a fer un producte diferenciat, concret i d’alt valor afegit serveix pell a marques internacionals de luxe que troben el seu mercat més potent en els països emergents.
Tal com explica Xavier Badia, la clau que, malgrat que l’economia global encara es troba en el punt més profund de la crisi, els adobers ressorgeixin, és que el seu producte va dirigit al luxe i aquest, segueix creixent en algunes zones.